Hola a totes i tots!
Em dic Elena, el DNI em diu que en menys d’una setmana passo als 27 anys, i estic molt emocionada per començar el Grau en Arts.
Cada cop que m’he de presentar penso fins a quin punt la nostra professió ens defineix, però entenc que es en el que ocupem quasi la totalitat del nostre dia a dia. La indecisió de no saber qué triar quan toacava, al acabar el Batxillerat, em va portar a embarcar-me i fer Dret i ADE. Ara ja fa un temps que em vaig graduar de les dues carreres. Actualment sóc advocada, i treballo com asessora fiscal en un despatx a Barcelona. De moment, estic contenta amb la meva decisió, no es tant terrible com sona.
He aprofitat que l’activitat es una mica més lliure per experimentar amb unes pintures acríliques que em van regalar. Volía fer el meu petit homenatge a un moment del meu aprenentatge artístic que es remonta a l’escola secundaria. El nostre professor de plàstica sempre va ser un tutor excelent, a cavall entre intentar que aprenguessim alguna cosa de tècnica juntament amb que disfrutessim de l’experimentació. Un veritable artísta atrapat entre un mar d’hormones. En aquella ocasió, ens va fer enfrentar-nos al autorretrat.
Abans, però, ens va advertir a tota la colla d’adolescents: enfrentar-se a un auto-retrat amb l’objectiu de que s’assembli a nosaltres és també prendre consciencia d’un mateix. Veure i plasmar moltes imperfeccions. Quan comences, dibuixes certs atributs físics de memòria, però quan avances t’adones de qué perque realment siguis tu, has de fer els teus atributs físics tal com son. El nas més gran, els ulls més torts, la boca més baixa… Visualitzes les teves imperfeccions reals, i per vosaltres, suposo que serà la primera vegada.“
I llavors ens va ensenyar el seu: va decidir dibuixant-se fent una ganyota extranya, amb un pinzellades molt amples i expressives, tot fet amb colors blaus, i els accents de la pintura en groc. Semblava que estigues movent-se en el foli, i el més important per aquella activitat, el reconeixies al moment. No podria ser una altra persona.
Després d’una setmana dibuixant, el meu autoretrat amb prou feines s’assemblava a mi. Em va tocar assumir el tamany del meu nas, per exemple. I tot així, no s’assemblava del tot. Suposo que vaig acabar amb una nota mediócre en aquella activitat.
A l’hora de dibuixar-me a mi mateixa, no he oblidat aquell moment, crec que va ser un dels que vaig aprendre més. Amb aquesta activitat d’autoretrat, he fet l’homenatge que sentía que li havía de fer. Tirant del record del que em va impactar la feina del meu professor, he utilitzat colors semblants. Pinzellades poc precisses, i accents en colors càlids complementaris. Molts autoretrats (i retrats) desprès, aquesta vegada, sí que s’assembla a mí. (Tot i això, el tema del tamany del nas, encara l’he d’assumir…)
Amb moltes ganes de compartir i veure les vostres feines durant el curs, us envío una abraçada.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona tarda Elena!
El teu escrit m’ha fet reflexionar molt. Quan mirem a les persones podem interpretar la cara que tenen, però mai arribem a mirar-les de veritat, a quedar-nos amb tots els detalls. Això també ens passa amb nosaltres mateixos. Fins que no et mires detingudament no pots prendre consciència de com ets realment.
També vull dir-te que el teu dibuix em sembla preciós amb aquesta quantitat de colors tan alegres.
Hola Laura! Moltissimes gràcies pel comentari, a mi el dia que el nostre profesor ens va plantejar tota la reflexió també em va deixar pensativa, es una forma molt directe de coneixen’s, acceptant formes, defectes, el pas del temps… Però acceptar això no té perqué ser negatiu, I sobre els colors, ha sigut un petit experiment :) ens anem llegint, abraçada ❤
Hola Elena,
M’encanta el teu autorretrat, la combinació de colors la precisió am el que està fet, m’ha semblat molt bo
Felicitats
Hola Fara!! Moltes gràcies per comentar, m’alegro molt que t’agradi, al final el que buscava és que s’assemblés a mi però d’una forma diferent. :) abraçada ❤
Benvinguda Elena, quina sort haver-te trobar aquest professor tan fantàstic! espero que gaudeixis del taller.
Moltes gràcies Berta, comencem! ?
Hola Elena,
Primer de tot dir-te que m’ha cridat molt l’atenció el teu autoretrat, crec que és molt potent la gamma cromàtica que has escollit. Que hagis fet els tons de pell i cabell en diferents tonalitats de blau em sembla una proposta amb molta força i caràcter. També m’agrada com has il·luminat les llums amb el groc i crec que el resultat final és molt expressiu, felicitats!
Salutacions!
Hola Laura! Gracies per l’apreciació, era la primera vegada que m’atrevia a pintar-me així. M’alegro molt que t’agradi, he intentat fer ús de colors complementaris, i no buscar una pinzellada molt difuminada. Una abraçada, ens anem llegint :P
Molt interessant la teva aportació, m’ha arribat i animat!