Porte des de fa un temps veient com funciona la difusió d’obres gràfiques dins del món universitari reivindicatiu del País Valencià. En cada dada senyalada al calendari de la protesta i de la lluita social, perfils de particulars i de associacions, partits i sindicats a les xarxes socials, comparteixen els mateixos cartells manits o reinterpretacions modernes d’aquests. He conclós per tant que tot l’esplendor que està visquent València en el món del disseny gràfic gràcies a la capitalitat mundial del disseny no ha permeat a aquest colectiu de gent que és ben activista a les seues xarxes.

Jo, per la meua banda també m’he vist en aquesta inèrcia, però també sempre m’ha agradat molt el cartellisme dels dibuixants valencians republicans con Dubón o Renau. Així he fet una recopilació de dades significants per a la difusió d’obres gràfiques reivindicatives al llarg de l’any valencià i realitzaré l’Opció B de la pràctica final: Fer una intervenció gràfica de caire crític amb 8 cartells que intentaran beure de les influències que us adjunte baix alhora que modernitzar, les formes, les tècniques i el missatge.

Hola a totes i tots, us deixe per ací les tres activitats de l’apartat Relat i Llenguatge.

Bona vesprada, a continuació vos adjunte les il·lustracions i muntatges fotogràfics d’aquesta primera entrefa de la segona PAC. Pel fet d’estar passant aquestes vacances al meu poble he hagut de fer algun xicotet ajust en quant a materials i les fotografies deixen alguna cosa que desitjar però, espere solucionar-ho per al Dossier de la PAC. Ens llegim!

Bon día! He aprofitat aquest matí per fer una primera aproximació a l’activitat d’obesrvació.

He decidit ser bastant clàssica: he aprofitat els objectes que tenia propers i he fet un “bodegón” amb els elements més típics, ampolles, fruites i verdures. Considero que aquest tipus de composicions són especialment bones per practicar la distribució en l’espai, textures, ombres, llums, i obervació. Es necessari relacionar cada element en funció dels altres.

He deicdit per anar avançant en l’activitat, que la composició s’anès complicant amb cada dibuix. He anat afegint elements, volia intentar fer l’execici amb un punt més de repte.

En el meu cas, la protagonista de la composicó es una “damajuana”.

Aquesta ha estat la meva primera referència. Seguidament, he afegit unes verdures amb una textura molt diferent, unes albergínies (o esbergínies, es pot dir de moltes formes en català!).

Els esbossos han anat de la següent manera: he cronometrat el temps d’observació, i després de dibuix. He dibuixat sense mirar la referència. Un cop acabat l’esbós, he anotat al costat les correcions que he considerat que a simple vista podríem treure del dibuix ràpid.

Adjunto la fulla de treball:

D’aquesta manera, he intentat que cada vegada millorés l’aproximació. Així, també he provat de jugar una mica amb la línea i la duressa dels llàpissos. Dur per el primer plantejament, i més tou per donar acabats.

A continuació, he complicat el bodegó una altra vegada, amb més elements tant vegetals com de vidre. A més, la composició ha quedat més equilibrada, al tenir forma de triangle i una base més àmplia, no tant ubicada a l’esquerra. Ha quedat així:

Aquesta composició és per mi la més interessant, tant pels colors com per les formes. El dibuix ha resultat de la següent manera:

Durant el procès d’esboç 3, m’he adonat que havia afegit masses elements… i la meva memòria no donava per tant en un màxim de 3 minuts. He apuntat bastant les figures, però no he pogut entrar en detall. Per tant, el resultat no ha sigut dolent, però tampoc del tot satisfactori.

Per últim, he aprofitat una estona lliure que m’ha quedat per tornar a dibuixar la composicó, però aquest cop, mirant els elements (quedaria fora de l’exercici proposat).

Es nota que he pogut treballar millor les verdures, i que per contra, els vidres m’han resultat complicats, tenint un joc de contrastos que he de treballar una mica més.

Com a conclusions, podria dir el següent:

• Fer estudis previs, ràpids, ajuda a millorar l’atenció i la composició.
• Fer una composició massa complexa pot resultar estimulant però contraproduent. Potser es millor progressar poc a poc
• Hi ha errors de proporció que arrossego diverses vegades, i que per tant, hauria de treballar més la concentració.
• Treballar amb diferents tipus de línees pot resultar interessant, però cal fer-ho amb més cura.

Ben aviat, repetiré l’activitat amb una altra composició amb elements diferents per veure diferències i anotar comentaris.

Gràcies per llegir, seguim!