Publicat per

Entrega 1 observació (primer exercici)

Publicat per

Entrega 1 observació (primer exercici)

Bon día! He aprofitat aquest matí per fer una primera aproximació a l’activitat d’obesrvació. He decidit ser bastant clàssica: he aprofitat els…
Bon día! He aprofitat aquest matí per fer una primera aproximació a l’activitat d’obesrvació. He decidit ser bastant clàssica:…

Bon día! He aprofitat aquest matí per fer una primera aproximació a l’activitat d’obesrvació.

He decidit ser bastant clàssica: he aprofitat els objectes que tenia propers i he fet un “bodegón” amb els elements més típics, ampolles, fruites i verdures. Considero que aquest tipus de composicions són especialment bones per practicar la distribució en l’espai, textures, ombres, llums, i obervació. Es necessari relacionar cada element en funció dels altres.

He deicdit per anar avançant en l’activitat, que la composició s’anès complicant amb cada dibuix. He anat afegint elements, volia intentar fer l’execici amb un punt més de repte.

En el meu cas, la protagonista de la composicó es una “damajuana”.

Referència 1
Referència 2
Referència 2

Aquesta ha estat la meva primera referència. Seguidament, he afegit unes verdures amb una textura molt diferent, unes albergínies (o esbergínies, es pot dir de moltes formes en català!).

Els esbossos han anat de la següent manera: he cronometrat el temps d’observació, i després de dibuix. He dibuixat sense mirar la referència. Un cop acabat l’esbós, he anotat al costat les correcions que he considerat que a simple vista podríem treure del dibuix ràpid.

Adjunto la fulla de treball:

Aproximacions 1 i 2

D’aquesta manera, he intentat que cada vegada millorés l’aproximació. Així, també he provat de jugar una mica amb la línea i la duressa dels llàpissos. Dur per el primer plantejament, i més tou per donar acabats.

A continuació, he complicat el bodegó una altra vegada, amb més elements tant vegetals com de vidre. A més, la composició ha quedat més equilibrada, al tenir forma de triangle i una base més àmplia, no tant ubicada a l’esquerra. Ha quedat així:

Referència 3

Aquesta composició és per mi la més interessant, tant pels colors com per les formes. El dibuix ha resultat de la següent manera:

Dibuix 3

Durant el procès d’esboç 3, m’he adonat que havia afegit masses elements… i la meva memòria no donava per tant en un màxim de 3 minuts. He apuntat bastant les figures, però no he pogut entrar en detall. Per tant, el resultat no ha sigut dolent, però tampoc del tot satisfactori.

Per últim, he aprofitat una estona lliure que m’ha quedat per tornar a dibuixar la composicó, però aquest cop, mirant els elements (quedaria fora de l’exercici proposat).

Dibuix final

Es nota que he pogut treballar millor les verdures, i que per contra, els vidres m’han resultat complicats, tenint un joc de contrastos que he de treballar una mica més.

Com a conclusions, podria dir el següent:

  • Fer estudis previs, ràpids, ajuda a millorar l’atenció i la composició.
  • Fer una composició massa complexa pot resultar estimulant però contraproduent. Potser es millor progressar poc a poc
  • Hi ha errors de proporció que arrossego diverses vegades, i que per tant, hauria de treballar més la concentració.
  • Treballar amb diferents tipus de línees pot resultar interessant, però cal fer-ho amb més cura.

Ben aviat, repetiré l’activitat amb una altra composició amb elements diferents per veure diferències i anotar comentaris.

Gràcies per llegir, seguim!

 

Debat2el Entrega 1 observació (primer exercici)

  1. Berta Cusó Cuquerella says:

    Hola Elena,

    has fet una bona pràctica, reflexiva i atenta a les decobertes en cada dibuix. Has anat corregint i aproximan-te més a l’original. Estic d’acord amb tu que per un exercici de memòria si l’escena és massa complexa es complica molt, el cap no dóna per tant.

    Has fet uns dibuixos interessants, et comentaria que poséssis atenció a la posció relativa dels objectes, sobretot en el cas del tomàquet i la copa, el tomàquet a la imatge de referència queda molt més a prop nostre que al dibuix.

    Per la resta, bona feina, endavant!

    1. Elena Medina Rodriguez says:

      Moltes gràcies Berta, pels teus comentaris, ho tinc en compte pels següents exercicis!

       

Publicat per

Hola a tothom!

Hola a tothom!
Publicat per

Hola a tothom!

  Hola a totes i tots! Em dic Elena, el DNI em diu que en menys d’una setmana passo als 27 anys,…
  Hola a totes i tots! Em dic Elena, el DNI em diu que en menys d’una setmana passo…
Autoretrat Elena Medina
Retrat per presentar-me a l’assignatura.

 

Hola a totes i tots!

Em dic Elena, el DNI em diu que en menys d’una setmana passo als 27 anys, i estic molt emocionada per començar el Grau en Arts.

Cada cop que m’he de presentar penso fins a quin punt la nostra professió ens defineix, però entenc que es en el que ocupem quasi la totalitat del nostre dia a dia. La indecisió de no saber qué triar quan toacava, al acabar el Batxillerat, em va portar a embarcar-me i fer Dret i ADE. Ara ja fa un temps que em vaig graduar de les dues carreres. Actualment sóc advocada, i treballo com asessora fiscal en un despatx a Barcelona. De moment, estic contenta amb la meva decisió, no es tant terrible com sona.

He aprofitat que l’activitat es una mica més lliure per experimentar amb unes pintures acríliques que em van regalar. Volía fer el meu petit homenatge a un moment del meu aprenentatge artístic que es remonta a l’escola secundaria. El nostre professor de plàstica sempre va ser un tutor excelent, a cavall entre intentar que aprenguessim alguna cosa de tècnica juntament amb que disfrutessim de l’experimentació. Un veritable artísta atrapat entre un mar d’hormones. En aquella ocasió, ens va fer enfrentar-nos al autorretrat.

Abans, però, ens va advertir a tota la colla d’adolescents: enfrentar-se a un auto-retrat amb l’objectiu de que s’assembli a nosaltres és també prendre consciencia d’un mateix. Veure i plasmar moltes imperfeccions. Quan comences, dibuixes certs atributs físics de memòria, però quan avances t’adones de qué perque realment siguis tu, has de fer els teus atributs físics tal com son. El nas més gran, els ulls més torts, la boca més baixa… Visualitzes les teves imperfeccions reals, i per vosaltres, suposo que serà la primera vegada.

I llavors ens va ensenyar el seu: va decidir dibuixant-se fent una ganyota extranya, amb un pinzellades molt amples i expressives, tot fet amb colors blaus, i els accents de la pintura en groc. Semblava que estigues movent-se en el foli, i el més important per aquella activitat, el reconeixies al moment. No podria ser una altra persona.

Després d’una setmana dibuixant, el meu autoretrat amb prou feines s’assemblava a mi. Em va tocar assumir el tamany del meu nas, per exemple. I tot així, no s’assemblava del tot. Suposo que vaig acabar amb una nota mediócre en aquella activitat.

A l’hora de dibuixar-me a mi mateixa, no he oblidat aquell moment, crec que va ser un dels que vaig aprendre més. Amb aquesta activitat d’autoretrat, he fet l’homenatge que sentía que li havía de fer. Tirant del record del que em va impactar la feina del meu professor, he utilitzat colors semblants. Pinzellades poc precisses, i accents en colors càlids complementaris. Molts autoretrats (i retrats) desprès, aquesta vegada, sí que s’assembla a mí. (Tot i això, el tema del tamany del nas, encara l’he d’assumir…)

Amb moltes ganes de compartir i veure les vostres feines durant el curs, us envío una abraçada.

Debat9el Hola a tothom!

  1. Laura Avellaneda i Pons says:

    Bona tarda Elena!

    El teu escrit m’ha fet reflexionar molt. Quan mirem a les persones podem interpretar la cara que tenen, però mai arribem a mirar-les de veritat, a quedar-nos amb tots els detalls. Això també ens passa amb nosaltres mateixos. Fins que no et mires detingudament no pots prendre consciència de com ets realment.

    També vull dir-te que el teu dibuix em sembla preciós amb aquesta quantitat de colors tan alegres.

    1. Elena Medina Rodriguez says:

      Hola Laura! Moltissimes gràcies pel comentari, a mi el dia que el nostre profesor ens va plantejar tota la reflexió també em va deixar pensativa, es una forma molt directe de coneixen’s, acceptant formes, defectes, el pas del temps… Però acceptar això no té perqué ser negatiu, I sobre els colors, ha sigut un petit experiment :) ens anem llegint, abraçada ❤

  2. Fara says:

    Hola Elena,

    M’encanta el teu autorretrat, la combinació de colors la precisió am el que està fet, m’ha semblat molt bo

     

    Felicitats

    1. Elena Medina Rodriguez says:

      Hola Fara!! Moltes gràcies per comentar, m’alegro molt que t’agradi, al final el que buscava és que s’assemblés a mi però d’una forma diferent. :) abraçada ❤

  3. Berta Cusó Cuquerella says:

    Benvinguda Elena, quina sort haver-te trobar aquest professor tan fantàstic! espero que gaudeixis del taller.

  4. Hola Elena,

    Primer de tot dir-te que m’ha cridat molt l’atenció el teu autoretrat, crec que és molt potent la gamma cromàtica que has escollit. Que hagis fet els tons de pell i cabell en diferents tonalitats de blau em sembla una proposta amb molta força i caràcter. També m’agrada com has il·luminat les llums amb el groc i crec que el resultat final és molt expressiu, felicitats!

    Salutacions!

    1. Elena Medina Rodriguez says:

      Hola Laura! Gracies per l’apreciació, era la primera vegada que m’atrevia a pintar-me així. M’alegro molt que t’agradi, he intentat fer ús de colors complementaris, i no buscar una pinzellada molt difuminada. Una abraçada, ens anem llegint :P