has fet molts pràctica de memòria amb models més i menys complexes, afines força bé les proporcions, bon inici.
A l’enquadrament has treballat un fragment interessant, tot i que la geometrització dels elements podria haver estat més accentuada.
Pel que fa als encaixos ràpids treballes amb encert els tempos, adaptant el nivell de detall a cada velocitat. En la majoria dels casos captes les relacions entre elements i les proporcions de manera correcta. Compte amb la representació dels cercles en perspectiva (com a la làmpada del primer encaix) pensa que sempre veiem una corba contínua i mai dos vèrtexs o puntes als extrems.
Als dibuixos finals treballes correctament cada tema, com a punt de millora et diria l’ encaix de la composició de siluetes dins el paper, l’ampolla gairebé toca l’extrem, intenta deixar sempre aire, que els dibuix omplinbé el paper però respiri. Al de textures estaria bé incorporar d’alguna manera les ombres projectades dels objectes per donar-los pes i evitar l’efecte de coses voladores.
has fet un treball molt cuidat en els dibuixos d’observació, representes els objectes de forma reconeixible i el seu volum, espai i material. En alguns casos alguna proporció no acaba d’estar fina però en general fas una bona feina de memòria.
En l’enquadrament has sabut treballar la geometrització. Podries haver treballat més els acabats per guanyar contrast.
Has escollit elements bastant complexes per als encaixos i has sabut representar-los en tots els casos, adapatant el nivell de detall al temps. Treballes amb un traç solt i fresc que dóna molta expressivitat als dibuixos.
En els dibuixos finals exlores una altra tècnica que dóna un caràcter interessant als dibuixos. En el primer amb la taca es distorsionen força els objectes però la composició i l’equilibri entre el fosc i el clar funcionen. El de trames està molt ben treballat, amb un caràcter suggerent.
Bon día! He aprofitat aquest matí per fer una primera aproximació a l’activitat d’obesrvació. He decidit ser bastant clàssica: he aprofitat els objectes que tenia propers i he fet un “bodegón” amb els elements més típics, ampolles, fruites i verdures. Considero que aquest tipus de composicions són especialment…
Bon día! He aprofitat aquest matí per fer una primera aproximació a l’activitat d’obesrvació. He decidit ser bastant clàssica:…
Bon día! He aprofitat aquest matí per fer una primera aproximació a l’activitat d’obesrvació.
He decidit ser bastant clàssica: he aprofitat els objectes que tenia propers i he fet un “bodegón” amb els elements més típics, ampolles, fruites i verdures. Considero que aquest tipus de composicions són especialment bones per practicar la distribució en l’espai, textures, ombres, llums, i obervació. Es necessari relacionar cada element en funció dels altres.
He deicdit per anar avançant en l’activitat, que la composició s’anès complicant amb cada dibuix. He anat afegint elements, volia intentar fer l’execici amb un punt més de repte.
En el meu cas, la protagonista de la composicó es una “damajuana”.
Aquesta ha estat la meva primera referència. Seguidament, he afegit unes verdures amb una textura molt diferent, unes albergínies (o esbergínies, es pot dir de moltes formes en català!).
Els esbossos han anat de la següent manera: he cronometrat el temps d’observació, i després de dibuix. He dibuixat sense mirar la referència. Un cop acabat l’esbós, he anotat al costat les correcions que he considerat que a simple vista podríem treure del dibuix ràpid.
Adjunto la fulla de treball:
D’aquesta manera, he intentat que cada vegada millorés l’aproximació. Així, també he provat de jugar una mica amb la línea i la duressa dels llàpissos. Dur per el primer plantejament, i més tou per donar acabats.
A continuació, he complicat el bodegó una altra vegada, amb més elements tant vegetals com de vidre. A més, la composició ha quedat més equilibrada, al tenir forma de triangle i una base més àmplia, no tant ubicada a l’esquerra. Ha quedat així:
Aquesta composició és per mi la més interessant, tant pels colors com per les formes. El dibuix ha resultat de la següent manera:
Durant el procès d’esboç 3, m’he adonat que havia afegit masses elements… i la meva memòria no donava per tant en un màxim de 3 minuts. He apuntat bastant les figures, però no he pogut entrar en detall. Per tant, el resultat no ha sigut dolent, però tampoc del tot satisfactori.
Per últim, he aprofitat una estona lliure que m’ha quedat per tornar a dibuixar la composicó, però aquest cop, mirant els elements (quedaria fora de l’exercici proposat).
Es nota que he pogut treballar millor les verdures, i que per contra, els vidres m’han resultat complicats, tenint un joc de contrastos que he de treballar una mica més.
Com a conclusions, podria dir el següent:
Fer estudis previs, ràpids, ajuda a millorar l’atenció i la composició.
Fer una composició massa complexa pot resultar estimulant però contraproduent. Potser es millor progressar poc a poc
Hi ha errors de proporció que arrossego diverses vegades, i que per tant, hauria de treballar més la concentració.
Treballar amb diferents tipus de línees pot resultar interessant, però cal fer-ho amb més cura.
Ben aviat, repetiré l’activitat amb una altra composició amb elements diferents per veure diferències i anotar comentaris.
has fet una bona pràctica, reflexiva i atenta a les decobertes en cada dibuix. Has anat corregint i aproximan-te més a l’original. Estic d’acord amb tu que per un exercici de memòria si l’escena és massa complexa es complica molt, el cap no dóna per tant.
Has fet uns dibuixos interessants, et comentaria que poséssis atenció a la posció relativa dels objectes, sobretot en el cas del tomàquet i la copa, el tomàquet a la imatge de referència queda molt més a prop nostre que al dibuix.
Hola a totes i tots! Em dic Elena, el DNI em diu que en menys d’una setmana passo als 27 anys, i estic molt emocionada per començar el Grau en Arts. Cada cop que m’he de presentar penso fins a quin punt la nostra professió ens defineix,…
Hola a totes i tots! Em dic Elena, el DNI em diu que en menys d’una setmana passo…
Hola a totes i tots!
Em dic Elena, el DNI em diu que en menys d’una setmana passo als 27 anys, i estic molt emocionada per començar el Grau en Arts.
Cada cop que m’he de presentar penso fins a quin punt la nostra professió ens defineix, però entenc que es en el que ocupem quasi la totalitat del nostre dia a dia. La indecisió de no saber qué triar quan toacava, al acabar el Batxillerat, em va portar a embarcar-me i fer Dret i ADE. Ara ja fa un temps que em vaig graduar de les dues carreres. Actualment sóc advocada, i treballo com asessora fiscal en un despatx a Barcelona. De moment, estic contenta amb la meva decisió, no es tant terrible com sona.
He aprofitat que l’activitat es una mica més lliure per experimentar amb unes pintures acríliques que em van regalar. Volía fer el meu petit homenatge a un moment del meu aprenentatge artístic que es remonta a l’escola secundaria. El nostre professor de plàstica sempre va ser un tutor excelent, a cavall entre intentar que aprenguessim alguna cosa de tècnica juntament amb que disfrutessim de l’experimentació. Un veritable artísta atrapat entre un mar d’hormones. En aquella ocasió, ens va fer enfrentar-nos al autorretrat.
Abans, però, ens va advertir a tota la colla d’adolescents: enfrentar-se a un auto-retrat amb l’objectiu de que s’assembli a nosaltres és també prendre consciencia d’un mateix. Veure i plasmar moltes imperfeccions. Quan comences, dibuixes certs atributs físics de memòria, però quan avances t’adones de qué perque realment siguis tu, has de fer els teus atributs físics tal com son. El nas més gran, els ulls més torts, la boca més baixa… Visualitzes les teves imperfeccions reals, i per vosaltres, suposo que serà la primera vegada.“
I llavors ens va ensenyar el seu: va decidir dibuixant-se fent una ganyota extranya, amb un pinzellades molt amples i expressives, tot fet amb colors blaus, i els accents de la pintura en groc. Semblava que estigues movent-se en el foli, i el més important per aquella activitat, el reconeixies al moment. No podria ser una altra persona.
Després d’una setmana dibuixant, el meu autoretrat amb prou feines s’assemblava a mi. Em va tocar assumir el tamany del meu nas, per exemple. I tot així, no s’assemblava del tot. Suposo que vaig acabar amb una nota mediócre en aquella activitat.
A l’hora de dibuixar-me a mi mateixa, no he oblidat aquell moment, crec que va ser un dels que vaig aprendre més. Amb aquesta activitat d’autoretrat, he fet l’homenatge que sentía que li havía de fer. Tirant del record del que em va impactar la feina del meu professor, he utilitzat colors semblants. Pinzellades poc precisses, i accents en colors càlids complementaris. Molts autoretrats (i retrats) desprès, aquesta vegada, sí que s’assembla a mí. (Tot i això, el tema del tamany del nas, encara l’he d’assumir…)
Amb moltes ganes de compartir i veure les vostres feines durant el curs, us envío una abraçada.
El teu escrit m’ha fet reflexionar molt. Quan mirem a les persones podem interpretar la cara que tenen, però mai arribem a mirar-les de veritat, a quedar-nos amb tots els detalls. Això també ens passa amb nosaltres mateixos. Fins que no et mires detingudament no pots prendre consciència de com ets realment.
També vull dir-te que el teu dibuix em sembla preciós amb aquesta quantitat de colors tan alegres.
Hola Laura! Moltissimes gràcies pel comentari, a mi el dia que el nostre profesor ens va plantejar tota la reflexió també em va deixar pensativa, es una forma molt directe de coneixen’s, acceptant formes, defectes, el pas del temps… Però acceptar això no té perqué ser negatiu, I sobre els colors, ha sigut un petit experiment :) ens anem llegint, abraçada ❤
Hola Fara!! Moltes gràcies per comentar, m’alegro molt que t’agradi, al final el que buscava és que s’assemblés a mi però d’una forma diferent. :) abraçada ❤
Primer de tot dir-te que m’ha cridat molt l’atenció el teu autoretrat, crec que és molt potent la gamma cromàtica que has escollit. Que hagis fet els tons de pell i cabell en diferents tonalitats de blau em sembla una proposta amb molta força i caràcter. També m’agrada com has il·luminat les llums amb el groc i crec que el resultat final és molt expressiu, felicitats!
Hola Laura! Gracies per l’apreciació, era la primera vegada que m’atrevia a pintar-me així. M’alegro molt que t’agradi, he intentat fer ús de colors complementaris, i no buscar una pinzellada molt difuminada. Una abraçada, ens anem llegint :P
Bon dia, Soc la Isabel Costa. Tinc trenta-quatre anys. Em dedico al disseny gràfic i la comunicació. Feia molt de temps que no realitzava un autoretrat. Sense decidir-ho prèviament, he representat dos tret molt característics dels meus dos fills, ha anat fluint a poc a poc. Des de…
Bon dia, Soc la Isabel Costa. Tinc trenta-quatre anys. Em dedico al disseny gràfic i la comunicació. Feia molt…
Bon dia,
Soc la Isabel Costa. Tinc trenta-quatre anys. Em dedico al disseny gràfic i la comunicació.
Feia molt de temps que no realitzava un autoretrat. Sense decidir-ho prèviament, he representat dos tret molt característics dels meus dos fills, ha anat fluint a poc a poc. Des de l’últim autoretrat que vaig fer, el canvi més potent ha estat els seus naixements. M’ha agradat poder-los representar amb mi perquè formen part del que soc des de la seva arribada.
Durant els últims anys, els dibuixos que he dut a terme han estat per feina, no per plaer. Fins avui no m’he recordat de la màgia de dibuixar sense una intenció concreta, sinó deixant-me portar. Tinc ganes d’anar avançant amb l’assignatura, aprendre molt, millorar i tornar a recuperar hàbits de dibuix.
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre. L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran…
Hola!
Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.
Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.
L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura.
Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.
Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Actualitza